RECITAL DE PIANO

PROGRAMA

F. MOMPOU: Variacions sobre un tema de Chopin

F. MOMPOU: Cançons i danses n. 8 i 9

A. SCRIABIN: 2 Poemes op. 32

F. CHOPIN: 24 Preludis op. 28

Alba Ventura, piano

...

Tres compositors de procedència tan diferent però amb alguns trets tan comuns com la seva gran vinculació al piano, la seva escriptura duta a terme en molts casos damunt mateix de l’instrument i la recerca del so i del color en el seu treball com a creadors, podran ser escoltats avui en el recital de la reputada pianista catalana.

Igual que Chopin, Frederic Mompou fou un compositor que va escriure bàsicament per a piano en obres d’una certa brevetat -en general- i en les quals obté un refinament sonor poc habitual. No obstant, va escriure una de les seves obres més ambicioses partint precisament del setè preludi de Chopin, que s’exposa tal i com el va escriure el compositor polonès per ser variat i modificat a partir de diversos procediments. De fet va ser el violoncel·lista Gaspar Cassadó qui va proposar-li a Mompou l'any 1938 de col·laborar en unes variacions per a violoncel i piano a partir del Preludi Op. 28 núm. 7 en la major de Chopin. El projecte no es va acabar, però en canvi va esdevenir una de les seves obres per a piano més conegudes. I és que a partir d’aquest Preludi del polonès, el compositor català assolí una gran afinitat amb el seu particular món sonor. I al llarg de les variacions anà introduint figuracions noves, canvis de tonalitat i de tempo, transfiguracions de la melodia i fins i tot s’apropà a un llenguatge força brillant fins que arriba a la variació núm. 10, que esdevé l’epicentre expressiu de l’obra. Clou finalment en un estat de sobrietat força característic del compositor.

Però no acaba aquí la presència catalana en el concert d’avui, ja que el mateix compositor és novament representat per les Cançons i Danses núm. 8 i 9. I és que dins la seva aproximació a la cultura popular del país aconsegueix una col·lecció d’obres realment encantadores i que escriví gairebé durant tota la seva vida. Amb una estructura formada per una cançó lenta seguida d’una dansa més ràpida, Mompou us atraparà amb les seves creacions a partir de cançons populars catalanes. Perquè aconsegueix una partitura tan senzilla com plena de color, cercant la ressonància i amb cançons tan conegudes com El Testament d’Amèlia i La Filadora -núm. 8, així com El Rossinyol -núm. 9.

Alexander Scriabin fou anomenat per alguns com el Chopin rus pel tipus llenguatge que emprava, així com per haver escrit també nocturns, masurques i preludis que ràpidament ens poden evocar la música del compositor polonès. I sens dubte, els Preludis op. 28 de Chopin que sentirem després fou una de les col·leccions que més l’influïren.

La carrera de Scriabin començà com a pianista, però més tard i animat per Belyayev, emprengué la publicació de les seves primers obres, marcades per un clar interès filosòfic, un apropament a les teories teosòfiques, així com un profund misticisme. Amb una idea clara i innovadora com la d’unir color i música i un tractament harmònic propi, el seu corpus genera sempre una aura especial entre els pianistes i el públic.

L’any 1903 va escriure els Dos Poemes op. 32 i de pas un nou gènere. A nivell personal havia deixat la seva esposa i els seus quatre fills per una admiradora de l’Europa occidental, Tatyana Schloezer. I a nivell compositiu es trobava en una personal cerca harmònica. En el primer poema el compositor ens introdueix en un ambient oníric i nostàlgic, amb la utilització i repetició dels mateixos acords fins a una elevació extàtica, on les textures o la fragmentació melòdica, així com l’intent de contrapunt ens indueix a pensar que comença a deixar el món postchopinià i s’introdueix en un procés d’una certa experimentació que afloraria més tard amb obres com el Feuillet d’Album op. 58 o el poema simfònic Prometheus. En el segon poema trobarem de nou uns acords que semblen tenir la ubiqüitat per damunt de les funcions tonals i arriba a l’anomenat “acord místic” tan icònic d’aquest compositor.

Si bé a principis del segle XIX no era estrany trobar-se col·leccions de preludis ordenats per tonalitats, però que eren agrupacions de peces ja escrites i no

concebudes com un sol ens, Chopin ho copsà des d’una altra perspectiva i escriví un mostrari de petites obres d’un valor musical tan evident com el seu poder comunicatiu i emocional. Els preludis, que eren vistos com una petita obra introductiva de quelcom més gran o una improvisació passen a ser amb Chopin una col·lecció de vint-i-quatre peces diferents però que formen un ens propi. El compositor va escriure aquesta col·lecció bàsicament a París el 1838, però l’acabà a Mallorca, on residí amb George Sand. El músic polonès va escriure els 24 Preludis op. 28, en totes les tonalitats majors i menors, en un clar homenatge a Bach, de qui va ser un profund estudiós i admirador. I aconseguí un conjunt de petites peces on cada una té la seva pròpia essència, però que conformen una veritable unitat orgànica quan s’interpreten conjuntament, en un clar exemple de la seva millor ploma per mostrar la melangia transformada en música, tot evidenciant al mateix temps el seu personal univers interior.

[Santi Riu]