CONCERT DE CAMBRA

PROGRAMA

G. CRUMB: Vox balaenae (Veu de balena) per a flauta elèctrica, violoncel i piano amplificat.

Christian Farroni, flauta; Laia Puig, violoncel; Marc Castellà, piano

F. TÀRREGA: Records de l’Alhambra

C. DOMENICONI: Variacions sobre un tema popular d’Anatòlia

Anders Clemens, guitarra

M. E. WOLFRAM: Trio per a metalls (1988)

Fanfare

Elegy

Dance

Ionut Podgoreanu, trompa; Carlos Megías, trompeta; Eusebio Sàez, trombó

S. BROTONS: Essentiae Vitae op. 80

Terra

Aire

Aigua

Foc

Vioda

Christian Farroni, flauta; Daniel Fuster, oboè; Josep Fuster, clarinet; Laia Magrí, fagot; Ionut Podgoreanu, trompa

...

George Crumb -nascut el 1929- és un dels compositors nord-americans més respectats i interpretats en l’actualitat, havent guanyat entre altres el premi Pulitzer. Vox Balaenae (La veu de la balena) va ser escrita l’any 1971 per a flauta, violoncel i piano amplificats. Sorprendrà veure a cada un dels intèrprets amb una màscara negra durant la interpretació de l’obra, que simbolitzen les forces de la natura. A més està previst que es pugui representar amb una il·luminació escènica de color blau profund per tal de potenciar l’efecte. L’obra està inspirada en el cant de la balena geperuda que havia escoltat anys abans i està estructurada en tres parts que inclouen un pròleg, unes variacions que duen el nom d’èpoques geològiques i un epíleg final. L’obra impacta pel so dels animals a l’oceà, els efectes que demana al flautista -que ha de cantar i tocar simultànimanet-, les cordes afinades fora del seu to habitual en el violoncel o l’efecte

dels cròtals, així com la utilització del piano preparat.

Obre una cadència en la flauta i que sorprèn per una tímbrica gens allunyada dels sons de la balena. El final de la cadència sembla una paròdia de l’obertura d’Així parla Zaratrusta de Strauss, mentre que el tema del mar és anunciat pel violoncel amb harmònics acompanyats d’acords foscos al piano. Les variacions que segueixen emulen els crits de les gavines que van guanyant intensitat fins arribar al clímax. El Nocturn final és un moviment brillant i que en les pròpies paraules del compositor “volia suggerir un ritme més gran de la natura i una sensació de suspensió en el temps”.

Francesc Tàrrega va ser un pioner de gran importància en el desenvolupament de la guitarra en termes d’innovacions tècniques, composició o en l’art dels arranjaments. Va establir nous mètodes d’interpretació i va composar alguns de les millors obres per a l’instrument. En moltes miniatures exquisides, sovint influenciades per Chopin, va establir una única veu romàntica espanyola per a la guitarra que ha encisat a públic i guitarristes de llavors ençà. Records de l'Alhambra, escrita a la ciutat de Granada, és potser l'obra més famosa de Tàrrega i va ser inspirada en l'espectacular conjunt de

jardins i palaus de l'Alhambra, símbol de l'apogeu de la cultura nassarita a finals de l'Edat Mitjana, que el compositor va visitar al voltant de 1897. Està basada en tres seccions ben diferenciades i és segurament una de les obres més famoses de la tècnica del trèmolo -que demana l’ús del polze per tocar les notes del baix, seguides de la repetició d’una mateixa nota melòdica a càrrec dels dits anular, mitjà i índex, respectivament.

Carlo Domeniconi, nascut a Cesena, Itàlia el 1947, va començar a estudiar guitarra als 13 anys amb Carmen Lenzi Mozzani, néta del virtuós guitarrista Luigi Mozzani i més tard a Pesaro i a Berlín. Va viatjar en moltes ocasions a Turquia i va quedar fascinat per aquesta cultura. Les Variaions sobre una cançó popular d’Anatòlia op. 15 està vinculada amb el tema utilitzat per Âşik Veysel. Anatòlia, la península de l'Àsia occidental, inclou la major part de la República de Turquia, també coneguda com a Àsia Menor. L’obra comença amb un tema seguit de cinc variacions amb un final vigorós però que clou amb l’exposició de la cançó popular.

El trio de metalls de Mark Wolfram va ser escrit l’any 1988 per a trompeta en si bemoll, trompa i trombó tenor i s’estrenà l’any següent a la convenció de la Societat Internacional de Trompa a Munic, on va rebre el Gran Premi en el seu concurs anual de composició. Escrit en tres moviments contrastants, s’inicia fort i amb una base d’acords per quarta, on la trompeta introdueix el primer tema, una línia fluïda amb contorns inesperats mentre trompa i trombó afegeixen un accent fresc en els seus acompanyaments en compàs 5/8 i 7/8. Elegy, comença amb un solo de trombó que agafa després la trompeta. A mesura que els motius d’aquesta senzilla melodia progressen, el conjunt evoluciona cap a un clímax dramàtic que es desinfla cercant reformulacions temàtiques del motiu inicial. Dance és un moviment brillant amb una secció central contrastant i que finalitza amb una coda entusiasta.

Clourà el concert el quintet de vent Essentiae Vitae de Salvador Brotons, una obra encàrrec del Quintet de Vent de la Universitat d’Arizona que fou estrenat el 20 d’abril de 2000 en aquesta universitat. Es tracta d’una obra amb molt de contrast i color per a una formació tímbrica que té grans possibilitats. L’obra evidencia els quatre principis bàsics de la vida: Terra, Aire, Aigua i Foc, que corresponen als diversos moviments.

Primer es presenten per separat i més tard combinats integrant la “Vida”. Terra és una visió del planeta on vivim, mentre que Aire és un moviment ple de color i que imita els sons de l’aire. Aigua juga el paper d’un Scherzo, mentre que Foc és un moviment furiós i molt enèrgic. Clou amb Vida, que comença de manera similar al primer moviment i utilitza el seu tema con a introducció.

[Santi Riu]