Guitarra, tradició i modernitat.

Programa

Ferran Sor (1778-1839) | Sonata op. 25

Andante largo

Allegro non troppo

Andante grazioso (theme e variaciones)

Minuet

Alexandre Tansman (1897-1986) | “Variations sur un theme de scriabine”

Marco Smaili (1967-) | “Obscura, íntima” (2018)

Maria Camahort (1984) | “Ponent”(2021)

I Vigor

II Ponent

III Llegar

Ramon Humet (1968) | “Pregàries del desert” (dedicada a Anders Clemens)

...

Notes de mà

El recital d’avui ens permetrà conèixer millor la música per a guitarra, enllaçant l’actualitat amb la tradició que representa l’anterior generació de compositors a mans del guitarrista Anders Clemens. A més podrem observar vincles intergeneracionals entre obres de compositors primerencs amb autors actuals, tot reforçant el coneixement que puguem tenir de l’ampli repertori guitarrístic forani i del país.

Des del classicisme fins ben entrat el segle XX el principi formal més important en la música fou la forma sonata, que aconseguí dotar al gènere instrumental d’una estructura que l’oient podia identificar. Un dels exemples més importants d’obres per a guitarra amb aquesta forma es deuen al català Ferran Sor (1778-1839), qui fou guitarrista i compositor clàssic especialment conegut per les seves obres per a guitarra tot. La seva Sonata op. 25, dividida en quatre moviments, és una obra realment important, amb interessants processos harmònics i sovint imbuïda de malenconia i enyorança, però també d’alegria i virtuositat.  Va ser publicada el 1827 a París com a "Deuxième grande sonate".

Les Variations sur un Theme of Scriabin  del compositor polonès Alexandre Tansman (1897–1986), van ser escrites el 1972 per a Andrés Segòvia -amb qui es va conèixer a París el 1921. L’obra agafa el tema del Preludi, op. 16, núm. 4 d'Alexander Scriabin com a referència. De fet, aquest tema ja havia estat arranjat per Segòvia en si menor per a guitarra. Tansman fa una reelaboració de l’harmonia original al llarg de sis variacions on va passant d’un tema a la línia del baix amb acompanyament als aguts en la primera variació, diverses exploracions harmòniques -en la segona i quarta-, una variació més virtuosa en la tercera, III, passant per un homenatge a Polònia en la cinquena -amb el que podríem anomenar una Mazurka presentada amb un toc d’humor i una darrera variació que esdevé una fuga.

El cinema i la literatura sempre han estat presents en la vida de Marco Smaili, compositor i professor de guitarra al Conservatori Superior de Música Óscar Esplá d’Alacant, però mai fins ara havia creat una obra inspirada en dues obres concretes: “Els morts”, un dels relats de James Joyce que John Huston portà al cinema i “Els somnis” del director japonès Akira Kurosawa. L’obra de Smaili -titulada així: “, obscura, íntima“, amb  la coma inicial – fou guanyadora del III Concurs Internacional de Composició per a guitarra Manuel de Falla 2018. Es tracta d’una obra de gran dificultat i d’un virtuosisme contingut, que intenta trencar amb l’establert i que es tradueix en l’obra, cercant des de lo contemporani però respectant la tradició.

Ponent, de la compositora catalana Maria Camahort, fou l’obra guanyadora del IV Concurs Internacional de Composició “María de Pablos”. Es tracta d’una obra on podem destacar l’originalitat i la seva bellesa, creant un pont excel·lent entre tradició i modernitat. I segons el mateix jurat del premi, la compositora “utilitza de forma excel·lent els recursos que ofereix la guitarra i mostra un destacat control rítmic que dona sentit a tota la partitura”.

L'any 2018 Ramon Humet acaba Desert, per a shakuhachi i orquestra simfònica, per encàrrec de l'Orquestra Nacional d'Espanya. Durant els assajos i l'estrena, redescobreix el tema principal, que tanca l'obra i la dissol en silenci. Una melodia senzilla tocada  per l'arpa, amb una sensació mecànica, sense expressió humana, com si funcionés a través d'un mecanisme celeste. I a partir d’aquí sorgeix la idea d’escriure per a guitarra tot aprofundint en aquest tema, amb un tarannà íntim i humil.

Cada pregària utilitza una scordatura microtonal peculiar, i les ressonàncies de les cordes obertes se situen al capdavant, afinades en intervals d'entonació justa segons la sèrie harmònica. L'harmonia resultant, amb un color cristal·lí i transparent, recorda la puresa del timbre de l'arpa en la versió original del tema, segons diu el mateix compositor, recolzada a través de diferents procediments.

L’obra va ser escrita el 2020, amb el suport entusiasta del guitarrista Anders Clemens, a qui està dedicada.

Santi Riu